jueves, 3 de junio de 2010

Aprenentatge cooperatiu


L'aprenentatge cooperatiu és un conjunt de procediments d'ensenyament-aprenentatge basat en la creació de petits grups d'alumnes que treballen conjuntament per a assolir metes i objectius comuns.

Per tal de dur-lo a terme es requereix una interdependència positiva entre els membres, la interacció cara a cara, la responsabilitat individual (ja que cadascún dels membres ha de participar i aprendre), d'habilitats personals (comunicació, presa de decisions, lideratge, resolució de conflictes, lideratge, motivació) i la reflexió final sobre el treball en grup.

Segons la UAB, i en base a estudis realitzats, l'aprenentatge cooperatiu és una metodologia que aporta una millora significativa de l'aprenentatge de tots els alumnes que s'impliquen en ell, en termes de motivació per la tasca, actituds d'implicació i d'iniciativa, grau de comprensió del que es fa i del perquè es fa, volum de treball realitzat, qualitat del mateix, grau de domini de procediments i conceptes i relació social en l'aprenentatge.

Hi ha forces estudis que mostren les virtuds i eficàcia d'aquesta metodologia, entre les quals cito les que m'han cridat més l'atenció, com:

Promou la implicació activa: cal destacar que promou la participació de tots els membres del grup (fet difícil de trobar en altres metodologies) i el nivell d'atenció dels alumnes és més llarg.

Incrementa els nivells d'aprenentatge: ja que entre iguals aclareixen certs conceptes i aprèn tant el que ho explica com el que reb l'explicació.

Redueix l'abandonament: principalment per la interdependència positiva que crea un compromís a complir amb el grup.

Promou l'aprenentatge independent: afavoreix que els alumnes aprenguin per ells mateixos al seu ritme.

Desenvolupament del raonament crític: al poder plantejar el seu raonament entre el grup d'iguals independentment del professor, els dóna la possibilitat d'experimentar l'esperit crític amb el suport del grup.

Desenvolupament de la capacitat de comunicació oral: la por a parlar en públic és una característica habitual. La pràctica de la comunicació oral en petits grups facilita el desenvolupament d'aquesta habilitat.

Prepara pel món laboral.

La cooperació, el treballar junts, la discussió en grup i el conflicte cognitiu que es produeix quan s'introdueixen punts de vista diferents, permeten l'alumne aprendre coses noves, rectificar, consolidar o reformar aprenentatges assolits.

Considero que, per les característiques dels alumnes de cicles formatius i del món laboral actual, aquesta és una metodologia molt interessant per aplicar-la al procés d'ensenyament-aprenentatge. I és que, aquets alumnes, encaminats al món laboral, necessiten adquirir una sèrie d'habilitats de tipus transversals, com són les que se'n deriven del treball en equip, que representen un pilar bàsic per al deu desenvolupament professional i personal. Conjuntament amb aquest pilar, el treball cooperatiu resulta més atractiu pels alumnes, al ser més dinàmic i al ser un aprenentatge continu no perceben l'esforç adicional que realitzen per aprendre conceptes de forma, sovint inconscient, que si ho fessin d'una manera més tradicional.


Bibliografia/webgrafia:

Pere Pujolàs. Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula.

http://www.upc.edu/rima/grups/giac/que-es-aprenentatge-cooperatiu

http://giac.upc.es/PAG/giac_cat/giac_que_es.htm

http://www.xtec.es/~aorihuel/treball%20cooperatiu.htm

http://www.concejoeducativo.org/nsp/pre/3trab-coop.htm

http://www.xtec.es/~mjulia/centres/divers/cooperatiu.htm

jueves, 27 de mayo de 2010

Fòrum de Joves Emprenedors



Aquest any es realitza un any més el Fòrum de Joves Emprenedors!!

Jo vaig participar a la Xa Edició, al 2007, i us asseguro que és un cap de setmana intens amb una formació de qualitat on l'experiència és la base de l'ensenyament i aprenentatge.

És una experiència única. Llàstima que no es pot repetir; si pogués el tornaria a fer.

Us el recomano!! No us deixarà indiferents!

Emma

Per a més informació: http://www.forumdejovesemprenedors.cat/

L'avaluació

Una mica d'humor





Ús de weblogs com a eina de suport a la docència



Hi ha molts blogs interessants a la xarxa de persones que comparteixen els seus coneixements. Els he utilitzat, els he llegit, hi he participat i continuaré fent-ho.

És una eina molt intuïtiva i força fàcil de llegir. L’inconvenient és que per a tenir-lo actualitzat requereix constància, i pot arribar a ser bastant esclau.
Considero que és una bona eina d’ensenyament-aprenentatge, permet desenvolupar l’esperit crític de l’alumne i compartir coneixement.
També considero que s’ha d’utilitzar amb mesura, essent un instrument complementari a l’acció docent.

Contínuament i, en funció de les necessitats, van sortint noves aplicacions tecnològiques diferents, això fa que contínuament haguem d’estar al dia de les noves tecnologies. Per altra banda, moltes d’elles tenen unes característiques bastant similars, per tant, com més eines tecnològiques s’utilitzin i es coneguin, més facilitat es tindrà per a l’ús intuïtiu d’una aplicació de nova creació, en aquest cas, considero que és quan es demostra que es té la competència tecnològica.

És una eina molt dinàmica i viva, això permet que s’incrementi la quantitat variada d’informació que una persona pot rebre sobre un mateix tema, estimulant així el seu aprenentatge.
Diuen que si una persona dedica a llegir ½ hora al dia sobre un tema específic durant tota la seva vida, acabarà essent expert sobre aquell tema. Agafant aquesta línea, considero que l’esforç que comporta el fet de buscar i comparar informació sobre un tema i el•laborar i publicar un article al blog afavoreix l’aprenentatge de l’alumne. Si li afegim, que aquest alumne llegeix les aportacions i punts de vista dels seus companys, el ventall de coneixement s’amplia, contribuint així a l’adquisició de competències específiques de la matèria.

És una molt bona eina, la qual m’agradaria posar en pràctica en l’acció docent com a recurs complementari. Ha d’estar dissenyada de tal manera que sigui: útil, eficaç i merament pràctica. Pot ajudar a identificar les mancances d’un grup i a la vegada ser una eina de reforç, a part de poder fer un seguiment sobre el procés d’aprenentatge dels alumnes.

Considero que hi ha més avantatges que inconvenients si es sap utilitzar bé.
Els avantatges son: la versatilitat i el dinamisme. El feedback continu que reb el professor dels alumnes sobre el seu procés d’aprenentatge. L’ampliació de ventalls de coneixements, ja que es pot considerar un treball col•laboratiu, en tant en quant els blogs són compartits.
Els desavantatges son: no es poden compartir fitxers, en cas necessari es podria utilitzar una altra eina en aquest sentit, com un portafoli. Si no es mesura el seu ús, pot comportar un temps excessiu de treball que porti a l’alumne a la desinformació per excés.

Jo em decantaria per definir unes normes mínimes d’ús de cara a millorar el seu ús.
Les aportacions dels articles no han de ser extremadament extenses, si no es que sigui estrictament necessari, si no que s’han de tractar temes molt concrets i exposar les idees de forma molt clara i concisa. El temps és or, i no calen dissertacions molt extenses si es pot dir en menys. Òbviament, s’ha de valorar per sobre de la quantitat de text, la qualitat de les aportacions.

miércoles, 5 de mayo de 2010

Interloc


Un altre recurs per al professorat per a fomentar el diàleg, la discussió crítica i creativa i el debat a través del joc, per tal de construir el coneixement de forma col·laborativa.
A Interloc, els alumnes son jugadors que entren en una sala assignada amb una activitat associada, establerta pel seu tutor. Cada jugador és designat a un grup de l'habitació, on desenvoluparà els proposits de la mateixa i participarà en les activitats de discussió. L'administrador d'aprenentatge, organitza i programa els jocs i facilita la gestió durant els exercicis sincrònics. El facilitador Interloc ajudarà a les necessitats d'aprenentatge, amb la tasca principal d'iniciar i aturar el grup de jugar i moderar la discussió.

http://interloc.wetpaint.com/


Argunaut


L'ús de les TIc en l'aprenentatge col•laboratiu fomenta l'aparició d'eines per a recolçar la discussió electrònica per tal d'assolir objectius d'aprenentatge.
Els debats no condueixen necessàriament als resultats d'aprenentatge desitjats, especialment solen ser ineficaços quan el tutor-moderador no hi és present.
El projecte ARGUNAUT té per objecte proporcionar als moderadors d’una eina informàtica per a recolçar i augmentar l’eficàcia i la qualitat dels debats electrònics monitoritzats.
A través d'aquesta eina, el moderador pot visualitzar la informació sobre aspectes rellevants que es produeix durant els debats i a la vegada pot identificar possibles qüestions problemàtiques, facilitar assessorament al debat com a moderador en temps real, i donar recolçament amb la seva intervenció, a la vegada que es produeix de manera síncrona una discussió o debat entre els participants. A més aquesta eina proporciona al moderaror unes opcions per a la reflexió posterior a la discussió i presa de consciència.
És evident que cada vegada més, les TIC ens proporcionen un ampli ventall de possibilitats educatives i pedagogiques que hem de saber aprofitar. Per tant val la pena dedicar-hi temps i esforços per tal de conèixer-les per a treure'n el màxim rendiment. Tenim les eines al nostre abast, només ens cal saber-les utilitzar i utilitzar-les en el moment adeqüat.

www.augunaut.org

De Groot, R., Drachman, R., Hever, R., Schwarz, B., Hoppe, U., Harrer, A., De Laat, M., Wegerif, R., McLaren, B. M., & Baurens, B. (2007). Computer Supported Moderation of E-discussions: the ARGUNAUT Approach.
http://www.argunaut.org/publications/Members/rakheli/publications/Reuma%20CSCL%20short%20paper%20-%20final%20submission%20-%20copyright.pdf


Gil, J., Schwarz, B., & Asterhan, C. S. C. (2007). Intuitive moderation styles and beliefs of teachers in CSCL-based argumentation.
http://www.argunaut.org/publications/Members/rakheli/publications/Julia%20CSCL%20long%20paper%20-%20final%20submission%20-%20copyright.pdf

Harrer, A., Hever, R., & Ziebarth, S. (2007). Empowering researchers to detect interaction patterns in electronic discussion and collaboration
http://www.argunaut.org/publications/Members/rakheli/publications/AIED2007-PDT.pdf

Hever, R., De Groot, R., de Laat, M., Harrer, A., Hoppe, U., McLaren, B. M., & Scheuer, O. (2007). Combining Structural, Process-oriented and Textual Elements to Generate Awareness Indicators for Graphical E-discussions.
http://www.argunaut.org/publications/Members/rakheli/publications/Rakheli%20CSCL%20short%20paper%20-%20final%20submission%20-%20copyright.pdf

McLaren, B. M., Scheuer, O., De Laat, M., Hever, R., De Groot, R., & Rose, C. P. (2007). Using Machine Learning Techniques to Analyze and Support Mediation of Student E-Discussions.
http://www.argunaut.org/publications/Members/rakheli/publications/AIED07-ML.pdf

Miksatko, J., & McLaren, B. M. (2008). What’s in a Cluster? Automatically Detecting Interesting Interactions in Student E-Discussions.
http://www.pitt.edu/~bmclaren/MiksatkoMcLaren-WhatsInACluster-ITS08.pdf


martes, 27 de abril de 2010

viernes, 19 de marzo de 2010

Coeducació a través dels contes

50 RAZONES PARA COEDUCAR

Check out this SlideShare Presentation:

COEDUCACIÓ


La coeducació és un mètode educatiu al marge de tots els estereotips i rols que ens imposa la societat, el qual va més enllà del simple fet d'agrupar alumnes d'ambdós sexes a les aules, si no que a més de transmetre-hi el saber tradicional masculí introdueixen també el saber femení.
Fent un anàlisi senzill sobre la realitat dels nostres centres envers a la presència d'alumnes, hem detectat que determinades families professionals hi un predomini clar de nois o de noies.
L'anàlisi és el següent:

Families professionals Predomini


Arts gràfiques Equilibrat
Comerç i màrqueting Equilibrat
Administració Equilibrat
Informàtica Nois
Electricitat i electrònica Nois
Educació infantil Noies


Entenc que s'ha d'educar mitjançant la coeducació des de ben petits, i que no es limités única i exclusivament a les escoles, sino que ha de ser una educació conjunta de tota la societat.
Pero mentres eduquem a la societat, haurem d'educar als adults del demà des de les escoles.
Totes les influències sexistes que indirectament van penetrant al llarg del desenvolupament de l'individu queden moltes vegades arrelades a la consciència, i tot i que aquest mateix individu tingui unes creences molt clares sobre el que hauria de fer, sense adonar-se'n pot prendre decisions induïdes per aquestes influències. D'aquí, entenc que ve aquests percentatges que a nivell grupal hem determinat i que son confirmats per l'articles "Un pla pioner promou una orientació educativa i laboral no sexista".
La coeducació a l'edat adolescent es pot fer de moltes maneres i s'ha de fer des de molts àmbits. L'adolescent està acabant de formar-se la seva identitat i per tant és un moment clau per acabar d'educar mitjançant aquest mètode.
Instruments visibles:
- Es poden fer campanyes de sensibilització, tant a nivell social (organitsmes públics, publicacions,..) com a nivell d'escola (jornades, convivències...).
- Des de les aules i a través de tutories orientades a la igualtat.
- Fires i xerrades dels mateixos Cicles Formatius.
Instruments intangibles:
- S'ha de cuidar i promoure un llenguatge igualitari, evitant el llenguatge sexista.
- Revisar els estereotips que apareguin als llibres de text, revistes, i altres documents dels centres (ja sigui a través del llenguatge o de fotografies)
- La coeducació ha de ser coherent, el centre ha de reflectir aquesta igualtat.

Una bona coeducació ha d'afavorir principalment a la igualtat entre homes i dones, en el sentit que no serà un superior a l'altre ni al contrari, una disminució de la violència de gènere i una major llibertat personal, per tant, una major satisfacció personal a nivell general.


Coeducación y prevención temprana de la violencia de genero

http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio
http://www.tv3.cat/videos/1496839

jueves, 11 de marzo de 2010

"Entre les murs" CINE FORUM




















La classe mostra tot un any escolar en un grup d’alumnes adolescents amb totes les seves diferències ètniques, religioses, culturals i de valors. Es pot observar que tots els problemes socials es reprodueixen dins de l’aula. Els professors inicien el curs escolar amb molt d’entusiasme i amb ganes d’aportar el millor de si mateixos, pero la realitat i el sou inadequat fa que es desmoronin i acabin conformant-se, fruit d’un sistema d’autodefensa, com pot ser l’argument de “no podem fer-hi res”o no veient el problema, com si no existís. D’altra banda, el professor protagonista no decau en els seus objectius i els seus intents de canviar i educar als alumnes. La passió del professor, fa que no es rendeixi i s’arma de paciència, lluitant per l’educació amb uns alumnes que el vacil·len, l’ataquen i el reten constantment. Va canviant d’estratègies, fidel als seus principis i ideals. La seva franquesa amb els alumnes, capta la seva atenció, pero els alumnes acaben no acceptant els seus mètodes, basats en una ètica massa estricta.

El professor s’implica molt amb els alumnes i intenta que aprenguin alguna cosa, encara que estigui fora del temari. Intenta provocar el feedback, aquesta interacció li hauria de donar la informació per poder solucionar els problemes de l’aula.

El professor prioritza altres tècniques abans d'una disciplina molt estricta, tot i que, finalment si és necessari, qui fa el paper disciplinari és el director del centre.

Aquest professor té clarament risc de burnout, la seva evolució va passant entre les diferents etapes inicials: la de l'entusiasme (enfrontant els problemes com algo estimulant i que es solucionaran, també provocat per la passió que té) i la d'estancament (quan en determinats moments es planteja dubtes sobre el treball, l'esforç que realitza i si val la pena o si realment canviaran les coses). Aquesta anada i vinguda d'estadis pot, si perdura en el temps, arribar a la frustració, i si aquest professor no fa res per sortir-sen, ja sigui canviant d'actitud (p.ex. reduïnt-ne el nivell de responsabilitat que sobrepassa la seva funció) i/o canviant de feina, es pot arribar a cronificar la frustració, entrant en dinàmiques d'actituds irritables (com és el cas del professor de l'altra pel·lícula "The breackfast club") i d'apatia (resignant-se al que hi ha i que no es poden canviar les coses - com els seus companys), cinisme i finalment baixes laborals i depresions.

Procura ser assertiu amb els alumnes, intentant entendre els problemes que pateixen i actuar en conseqüència.

Tot i que s’ha d’entendre el context familiar, i potser, es podria dedicar més temps a certs alumnes per ajudar-los a que ells mateixos evolucionin, a l’hora d’imposar una sanció s’ha de respectar el principi de tipicitat, tractant a tots per igual.

“The breackfast club” CINE FORUM

Cinc alumnes de característiques molt diferents (una pija, un esportista, un estudiós, un macarra i una inadaptada) són castigats un dissabte. Es comencen a conèixer durant el seu càstig a la biblioteca a través de confesions personals i terapies improvisades i finalment se n’adonen que no son tant diferents com es pensaven. Tot i que els estereotips de la societat no farà possible que aquestes “amistats” sorgides perdurin en el temps.

El professor desemboca la seva frustració envers els seus alumnes. És autoritari amb ells i no té cap interès en conèixer el perquè del seu comportament, ni motivar-los, ni educar-los i, ni molt menys, innovar en la seva educació.

Està acomodat al seu lloc de treball, la seva motivació per anar a treballar és cobrar a final de mes i jubilar-se aviat. Es mostra com una figura d’autoritat que té la veritat absoluta i mostra un passotisme envers als alumnes, monstrant-se per sobre d’ells i demostran’t-ho obertament. Tot això ho aparenta, en el fons té una frustració vital.

Ha aplicat un sistema de defensa de no implicar-se a la seva feina i de centrar els seus objectius sobre el seu futur fora de l’escola. S’hauria d’estudiar l’evolució d’aquest professor en la seva feina, tot i així, pels indicis que tenim podria estar proper a traspassar la línea i, si fos així, arribar a cremar-se, ja que podriem identificar que es troba entre una fase de frustració (adoptant l'actitud irritable amb els alumnes) i d’apatía i de cinisme en vers als alumnes, i si aquest professor ha desenvolupat les anteriors parts de l’evolució del síndrome del burnout podría desencadenar al pas següent, que seria la d’estar cremat.

Els problemes de les classes són principalment les diferències socials que hi ha. La disciplina és molt estricte, val a dir, que ell també realitza la funció de director, amb la càrrega que això comporta.

Ús de les TIC a les aules

martes, 23 de febrero de 2010

Sèrie Juvenil i Xarxes Socials


Recentment s'està emetent una sèrie juvenil que tracta l'evolució d'un grup d'adolescents que visiten la psicòloga del seu institut per tractar els seus problemes. A través del mitjà televisiu s'intenta arribar i potser ajudar als adolescents, mostrant les dificultats habituals a les quals s'enfrenten a través de diferents personatges de la sèrie i amb els seus corresponents avenços i retrocessos. Però aquest fenòmen no acaba aquí, aquesta sèrie s'ha proposat arribar més lluny a través de les xarxes socials i així interactuar amb la seva audiència. La "psicologa" de la sèrie té un blog on respon a tots els adolescents que hi expressen els seus dubtes i problemes personals. Sembla ser que té un gran èxit.
Trobo una iniciativa molt interessant, tot i que un pèl perillosa si no es gestiona amb finalitats educatives. Espero que hi hagi bons professionals al darrera.

Links:
http://gente5.telecinco.es/blogs/elblogdeeva/
http://www.telecinco.es/lapeceradeeva/detail/detail19289.shtml

domingo, 14 de febrero de 2010

El context familiar i la seva influència en el desenvolupament i en la conducta de l'adolescent


Quan es parla d'adolescent, moltes vegades parla de problemes, molts tenen una interpretació de la paraula amb una connotació negativa. Tots hem passat per aquesta etapa i recordem en major o menor mesura les dificultats que es té en aquesta edat. Quan erem adolescents sentíem la típica frase de "aquest jovent d'avui en dia..." i avui se segueix referint a aquest col.lectiu, en major o menor mesura, amb la mateixa deferència que ho feien quan nosaltres ho erem. Que ens diferència d'aquella etapa? no som els mateixos? Com hem comentat en molts blogs i en moltes ocasions, l'adolescent passa per un període més o menys traumàtic d'una etapa entre la infantesa i els adults.
Hi ha molts factors que intervenen en aquest individu. A part del canvi intrínsec que comporta, tant hormonal, com relacional, com de canvis de rols. L'entorn és una part molt important en aquest procés. Com més estricte i més distant sigui la societat (siguin pares, mestres, altres,...) més problemes tindrà aquest individu per desenvolupar la seva personalitat i per tant més estrident serà el seu canvi. No estic dient que als adolescents se'ls permeti tot, no ho dic, pero si que s'ha de respectar la seva evolució. Aquell infant que sempre hem vist crèixer, de cop i volta ja no ens té una admiració incondicional sinó que comença a tenir pensaments propis i sembla que això ho interpretem com un atac. L'adolescent, entre el canvi de veu que està patint i els canvis hormonals i la seva poca habilitat psicomotora pels canvis que s'estàn donant, és massa agressiu a la nostra percepció. L'adolescent està "acollonit" (perdoneu-me l'expressió), l'adolescent està enfrontant-se a una crisis d'identitat molt forta, no té lloc en aquest món, no és petit, no és adult, qui és?? quin és el seu rol?? l'entorn espera altres coses d'ell. Ell està en ple canvi, i no sap gairebé qui és ni que vol. Probablement s'està enfrontant a la crisis existencial més gran de la seva existència. I l'hem d'ajudar. No se l'ha de permetre les faltes de respecte, pero se l'ha d'escoltar. Ell fa intents de ser adult i sovint es refugia al comportament d'un infant, de la mateixa manera que en ocasions el tractem com a adult i com a infant injustament en aquest procés, segurament sense adonar-nos. Hem de fer un esforç, per entendre'ls per animar-los a desenvolupar-se com a persones, i no apartar-los i tractar-los com algo que fa nosa. L'adolescent és el futur, i li hem de fer un espai al nostre món.
Tenint en compte l'"embergadura de la tragèdia", el context familiar influirà en major o menor mesura a la conducta de l'adolescent. Tot dependrà de molts factors, com poden ser les etapes d'evolució prèvies, en el qual l'adolescent ja té una visió subjectiva clara del que poden ajudar o no els seus progenitors, del grau de maduresa asolida de l'adolescent, en el sentit que sap quines son les seves necessitats i com acomplir-les, o com a mínim sap quines son les fonts d'informació del seu entorn més adients per al seu desenvolupament,... en aquesta etapa l'adolescent s'està formant-se com a persona, per això sovint fa tot el contrari del que els progenitors diuen. Considero que aquest fet, és només aparent, ja que encara que l'adolescent no faci un cas directe amb el que li diuen els pares (ja que té la necessitat de comprovar les coses per ell mateix) si que, a mesura que es van acomplint la majoria de les advertències del context familiar, poc a poc l'adolescent va éssent influït pel mateix.
Per altra banda, si el context famliar ha intentat influir de forma contraria a la naturalesa de l'adolescent, tard o d'hora emergirà la veritable essència de l'individu.
Considero que tota influència per molt bona intenció que tingui pot no ser del tot bona per l'individu que s'està desenvolupant, o aquesta influència pot entorpir el seu desenvolupament en major o menor mesura, ja que és molt impotant que l'individu es desenvolupi naturalment. Per altra banda la influència del context familiar és important, ja que és en el procés d'interrelació amb l'entorn i la socialització el que permet el desenvolupament mateix de l'individu.
Així que, la influència hi ha de ser, però amb compte de no tallar les ales. Ajudant a que l'adolescent trobi el seu camí dins la societat.



Bibliografía:

"Desarrollo psicológico y educación 1. Psicología evolutiva" Compilación de Jesús Palacios, Álvaro Marchesi y César Coll (p.441)

Webgrafía:

"Adolescencia y famílias"
"Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada"
"Línea 900-El juzgado de Emilio"
Redes 49: Educar para fabricar ciudadanos
Redes 50: Meditación y aprendizaje

Altres:

Elsa Punset, autora del libro "Inocencia radical", es entrevistada por Antonio San José, en el programa "Cara a Cara" de CNN+.