“The breackfast club” CINE FORUM

Cinc alumnes de característiques molt diferents (una pija, un esportista, un estudiós, un macarra i una inadaptada) són castigats un dissabte. Es comencen a conèixer durant el seu càstig a la biblioteca a través de confesions personals i terapies improvisades i finalment se n’adonen que no son tant diferents com es pensaven. Tot i que els estereotips de la societat no farà possible que aquestes “amistats” sorgides perdurin en el temps.

El professor desemboca la seva frustració envers els seus alumnes. És autoritari amb ells i no té cap interès en conèixer el perquè del seu comportament, ni motivar-los, ni educar-los i, ni molt menys, innovar en la seva educació.

Està acomodat al seu lloc de treball, la seva motivació per anar a treballar és cobrar a final de mes i jubilar-se aviat. Es mostra com una figura d’autoritat que té la veritat absoluta i mostra un passotisme envers als alumnes, monstrant-se per sobre d’ells i demostran’t-ho obertament. Tot això ho aparenta, en el fons té una frustració vital.

Ha aplicat un sistema de defensa de no implicar-se a la seva feina i de centrar els seus objectius sobre el seu futur fora de l’escola. S’hauria d’estudiar l’evolució d’aquest professor en la seva feina, tot i així, pels indicis que tenim podria estar proper a traspassar la línea i, si fos així, arribar a cremar-se, ja que podriem identificar que es troba entre una fase de frustració (adoptant l'actitud irritable amb els alumnes) i d’apatía i de cinisme en vers als alumnes, i si aquest professor ha desenvolupat les anteriors parts de l’evolució del síndrome del burnout podría desencadenar al pas següent, que seria la d’estar cremat.

Els problemes de les classes són principalment les diferències socials que hi ha. La disciplina és molt estricte, val a dir, que ell també realitza la funció de director, amb la càrrega que això comporta.