Coeducació a través dels contes

La Cenicienta que no quería comer perdices

View more documents from Gabriel Bou.

50 RAZONES PARA COEDUCAR

Check out this SlideShare Presentation:

50 RAZONES PARA COEDUCAR

View more presentations from Zambrano.

COEDUCACIÓ

La coeducació és un mètode educatiu al marge de tots els estereotips i rols que ens imposa la societat, el qual va més enllà del simple fet d'agrupar alumnes d'ambdós sexes a les aules, si no que a més de transmetre-hi el saber tradicional masculí introdueixen també el saber femení.

Fent un anàlisi senzill sobre la realitat dels nostres centres envers a la presència d'alumnes, hem detectat que determinades families professionals hi un predomini clar de nois o de noies.

L'anàlisi és el següent:

Families professionals	Predomini
Arts gràfiques	Equilibrat
Comerç i màrqueting	Equilibrat
Administració	Equilibrat
Informàtica	Nois
Electricitat i electrònica	Nois
Educació infantil	Noies

Entenc que s'ha d'educar mitjançant la coeducació des de ben petits, i que no es limités única i exclusivament a les escoles, sino que ha de ser una educació conjunta de tota la societat.
Pero mentres eduquem a la societat, haurem d'educar als adults del demà des de les escoles.
Totes les influències sexistes que indirectament van penetrant al llarg del desenvolupament de l'individu queden moltes vegades arrelades a la consciència, i tot i que aquest mateix individu tingui unes creences molt clares sobre el que hauria de fer, sense adonar-se'n pot prendre decisions induïdes per aquestes influències. D'aquí, entenc que ve aquests percentatges que a nivell grupal hem determinat i que son confirmats per l'articles "Un pla pioner promou una orientació educativa i laboral no sexista".
La coeducació a l'edat adolescent es pot fer de moltes maneres i s'ha de fer des de molts àmbits. L'adolescent està acabant de formar-se la seva identitat i per tant és un moment clau per acabar d'educar mitjançant aquest mètode.
Instruments visibles:
- Es poden fer campanyes de sensibilització, tant a nivell social (organitsmes públics, publicacions,..) com a nivell d'escola (jornades, convivències...).
- Des de les aules i a través de tutories orientades a la igualtat.
- Fires i xerrades dels mateixos Cicles Formatius.
Instruments intangibles:
- S'ha de cuidar i promoure un llenguatge igualitari, evitant el llenguatge sexista.
- Revisar els estereotips que apareguin als llibres de text, revistes, i altres documents dels centres (ja sigui a través del llenguatge o de fotografies)
- La coeducació ha de ser coherent, el centre ha de reflectir aquesta igualtat.

Una bona coeducació ha d'afavorir principalment a la igualtat entre homes i dones, en el sentit que no serà un superior a l'altre ni al contrari, una disminució de la violència de gènere i una major llibertat personal, per tant, una major satisfacció personal a nivell general.

Coeducación y prevención temprana de la violencia de genero

http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio
http://www.tv3.cat/videos/1496839

"Entre les murs" CINE FORUM

La classe mostra tot un any escolar en un grup d’alumnes adolescents amb totes les seves diferències ètniques, religioses, culturals i de valors. Es pot observar que tots els problemes socials es reprodueixen dins de l’aula. Els professors inicien el curs escolar amb molt d’entusiasme i amb ganes d’aportar el millor de si mateixos, pero la realitat i el sou inadequat fa que es desmoronin i acabin conformant-se, fruit d’un sistema d’autodefensa, com pot ser l’argument de “no podem fer-hi res”o no veient el problema, com si no existís. D’altra banda, el professor protagonista no decau en els seus objectius i els seus intents de canviar i educar als alumnes. La passió del professor, fa que no es rendeixi i s’arma de paciència, lluitant per l’educació amb uns alumnes que el vacil·len, l’ataquen i el reten constantment. Va canviant d’estratègies, fidel als seus principis i ideals. La seva franquesa amb els alumnes, capta la seva atenció, pero els alumnes acaben no acceptant els seus mètodes, basats en una ètica massa estricta.

El professor s’implica molt amb els alumnes i intenta que aprenguin alguna cosa, encara que estigui fora del temari. Intenta provocar el feedback, aquesta interacció li hauria de donar la informació per poder solucionar els problemes de l’aula.

El professor prioritza altres tècniques abans d'una disciplina molt estricta, tot i que, finalment si és necessari, qui fa el paper disciplinari és el director del centre.

Aquest professor té clarament risc de burnout, la seva evolució va passant entre les diferents etapes inicials: la de l'entusiasme (enfrontant els problemes com algo estimulant i que es solucionaran, també provocat per la passió que té) i la d'estancament (quan en determinats moments es planteja dubtes sobre el treball, l'esforç que realitza i si val la pena o si realment canviaran les coses). Aquesta anada i vinguda d'estadis pot, si perdura en el temps, arribar a la frustració, i si aquest professor no fa res per sortir-sen, ja sigui canviant d'actitud (p.ex. reduïnt-ne el nivell de responsabilitat que sobrepassa la seva funció) i/o canviant de feina, es pot arribar a cronificar la frustració, entrant en dinàmiques d'actituds irritables (com és el cas del professor de l'altra pel·lícula "The breackfast club") i d'apatia (resignant-se al que hi ha i que no es poden canviar les coses - com els seus companys), cinisme i finalment baixes laborals i depresions.

Procura ser assertiu amb els alumnes, intentant entendre els problemes que pateixen i actuar en conseqüència.

Tot i que s’ha d’entendre el context familiar, i potser, es podria dedicar més temps a certs alumnes per ajudar-los a que ells mateixos evolucionin, a l’hora d’imposar una sanció s’ha de respectar el principi de tipicitat, tractant a tots per igual.

“The breackfast club” CINE FORUM

Cinc alumnes de característiques molt diferents (una pija, un esportista, un estudiós, un macarra i una inadaptada) són castigats un dissabte. Es comencen a conèixer durant el seu càstig a la biblioteca a través de confesions personals i terapies improvisades i finalment se n’adonen que no son tant diferents com es pensaven. Tot i que els estereotips de la societat no farà possible que aquestes “amistats” sorgides perdurin en el temps.

El professor desemboca la seva frustració envers els seus alumnes. És autoritari amb ells i no té cap interès en conèixer el perquè del seu comportament, ni motivar-los, ni educar-los i, ni molt menys, innovar en la seva educació.

Està acomodat al seu lloc de treball, la seva motivació per anar a treballar és cobrar a final de mes i jubilar-se aviat. Es mostra com una figura d’autoritat que té la veritat absoluta i mostra un passotisme envers als alumnes, monstrant-se per sobre d’ells i demostran’t-ho obertament. Tot això ho aparenta, en el fons té una frustració vital.

Ha aplicat un sistema de defensa de no implicar-se a la seva feina i de centrar els seus objectius sobre el seu futur fora de l’escola. S’hauria d’estudiar l’evolució d’aquest professor en la seva feina, tot i així, pels indicis que tenim podria estar proper a traspassar la línea i, si fos així, arribar a cremar-se, ja que podriem identificar que es troba entre una fase de frustració (adoptant l'actitud irritable amb els alumnes) i d’apatía i de cinisme en vers als alumnes, i si aquest professor ha desenvolupat les anteriors parts de l’evolució del síndrome del burnout podría desencadenar al pas següent, que seria la d’estar cremat.

Els problemes de les classes són principalment les diferències socials que hi ha. La disciplina és molt estricte, val a dir, que ell també realitza la funció de director, amb la càrrega que això comporta.

Ús de les TIC a les aules