Construcció de la identitat de gènere

És important diferenciar el sexe (en el sentit biològic i fisiològic de la paraula) i gènere, entès com el conjunt de pautes de comportament apreses. Algunes tesis estipulen que les diferències de comportament entre homes i dones venen determinades per la genètica, tot i que no hi ha proves concluents.
Hi ha dues teories destacables sobre el desenvolupament de la identitat de gènere, la teoria freudiana i la teoria de Chodorow. Essent la primera la més polèmica però a la vegada la més influent, totes dues parteixen de la base que l'individu neix bisexual.

Sigmund Freud estipula que, la presencia o no de penis és el que determina la masculinitat o feminitat respectivament, als quatre o cinc anys és on es produeix l'aprenentatge de gènere i a partir dels cinc anys fins a la pubertat és un període latent, en el qual les activitats sexuals queden suspeses fins a l'arribada dels canvis biològics que intrínsecament comporta la pubertat. Els punts més criticats d'aquesta teoria és la creença en la relació excesivament directe entre la identitat de gènere i la consciència genital, que els òrgans masculins són considerats superiors al femenins i que el pare és el principal agent disciplinari.
Nancy Chodorow estableix que la inclinació que sent el nen pels seus pares des d'una edat primerenca és la que determina l'aprenentatge per a sentir-se mascle o femella. La mare pren més importància al ser el vincle emocional més influent per al nen i la nena al principi de la seva vida. Aquesta inclinació envers a la mare ha de trencar-se en algun moment per a trobar el sentit del "jo independent". El trencament dels nens és més radical, treballant així la seva idea de masculinitat i sent més actius davant la vida, però carents d'habilitats per relacionar-se íntimament amb els altres, mentres que les nenes continuen tenint un vincle especial amb la mare, per tant acaben tenint un sentit del "jo" més vinculat als altres, i això és el que explica que les dones siguin més sensibles i compassives, barrejant-se la seva identitat amb la dels altres i depenent més dels altres. Aquesta postura de la teoria també ha estat criticada per no contemplar la lluita de les dones per ser més independents i autònomes.

De totes maneres, el gènere és quelcom que anem aprenent i practicant a través de la nostra vida quotidiana, en funció de la societat en la que ens trobem hi hauran unes pautes de comportament que anirem integrant a la nostra vida diària. La socialització del gènere és tant profunda que és molt difícil qüestionar-la, la societat té unes expectatives determinades segons el gènere que li ha atribuït a cada individu.
Per altra banda, independentment del gènere que se li hagi atribuït a un individu, trobem la identitat sexual. És un tema molt complex, alguns autors n'han identificat varies, les més conegudes son: heterosexuals, homosexuals, bisexuals i transsexuals. En societats que el codi sexual és molt rígid, la distancia entre les normes i la pràctica pot arribar a ser molt gran. Així doncs, si un individu sent que el gènere que li han atribuït no correspon al que ell sent, és troba en un conflicte molt gran, i com més estricte i rígida sigui la societat i més concretament el seu entorn més immediat, amb més dificultats es trobarà. Dificultats que desapareixeran fins que aquest individu no tingui lligades la seva identitat sexual amb la seva identitat de gènere, és a dir, la concordança entre el que ell sent del que n'esperen d'ell.


Bibliografía:

"Desarrollo psicológico y educación 1. Psicología evolutiva" Compilación de Jesús Palacios, Álvaro Marchesi y César Coll
"Sociologia" Anthony Giddens
"La construction de l'autonomie. Parents et jeunes adultes face aux études" Vicenzo Cicchelli
"Literatura i identitats" Magí Sunyer, Roger Pujadas i Pere Poy (eds.)

Webgrafía:

http://www.udg.edu/tabid/11666/language/ca-ES/default.aspx
Redes 49: Educar para fabricar ciudadanos
Redes 50: Meditación y aprendizaje