La classe mostra tot un any escolar en un grup d’alumnes adolescents amb totes les seves diferències ètniques, religioses, culturals i de valors. Es pot observar que tots els problemes socials es reprodueixen dins de l’aula. Els professors inicien el curs escolar amb molt d’entusiasme i amb ganes d’aportar el millor de si mateixos, pero la realitat i el sou inadequat fa que es desmoronin i acabin conformant-se, fruit d’un sistema d’autodefensa, com pot ser l’argument de “no podem fer-hi res”o no veient el problema, com si no existís. D’altra banda, el professor protagonista no decau en els seus objectius i els seus intents de canviar i educar als alumnes. La passió del professor, fa que no es rendeixi i s’arma de paciència, lluitant per l’educació amb uns alumnes que el vacil·len, l’ataquen i el reten constantment. Va canviant d’estratègies, fidel als seus principis i ideals. La seva franquesa amb els alumnes, capta la seva atenció, pero els alumnes acaben no acceptant els seus mètodes, basats en una ètica massa estricta.
El professor s’implica molt amb els alumnes i intenta que aprenguin alguna cosa, encara que estigui fora del temari. Intenta provocar el feedback, aquesta interacció li hauria de donar la informació per poder solucionar els problemes de l’aula.
El professor prioritza altres tècniques abans d'una disciplina molt estricta, tot i que, finalment si és necessari, qui fa el paper disciplinari és el director del centre.
Aquest professor té clarament risc de burnout, la seva evolució va passant entre les diferents etapes inicials: la de l'entusiasme (enfrontant els problemes com algo estimulant i que es solucionaran, també provocat per la passió que té) i la d'estancament (quan en determinats moments es planteja dubtes sobre el treball, l'esforç que realitza i si val la pena o si realment canviaran les coses). Aquesta anada i vinguda d'estadis pot, si perdura en el temps, arribar a la frustració, i si aquest professor no fa res per sortir-sen, ja sigui canviant d'actitud (p.ex. reduïnt-ne el nivell de responsabilitat que sobrepassa la seva funció) i/o canviant de feina, es pot arribar a cronificar la frustració, entrant en dinàmiques d'actituds irritables (com és el cas del professor de l'altra pel·lícula "The breackfast club") i d'apatia (resignant-se al que hi ha i que no es poden canviar les coses - com els seus companys), cinisme i finalment baixes laborals i depresions.
Procura ser assertiu amb els alumnes, intentant entendre els problemes que pateixen i actuar en conseqüència.
Tot i que s’ha d’entendre el context familiar, i potser, es podria dedicar més temps a certs alumnes per ajudar-los a que ells mateixos evolucionin, a l’hora d’imposar una sanció s’ha de respectar el principi de tipicitat, tractant a tots per igual.
El tema de la disciplina a l'aula és un tema molt rellevant, sobretot en els centres de secundària. L'estil educatiu del professorat, la multiculturalitat i el context sociocultural dels estudiants introdueixen elements de complexitat a l'hora de resoldre els conflictes als centres de secundària.
ResponderEliminar