Quan es parla d'adolescent, moltes vegades parla de problemes, molts tenen una interpretació de la paraula amb una connotació negativa. Tots hem passat per aquesta etapa i recordem en major o menor mesura les dificultats que es té en aquesta edat. Quan erem adolescents sentíem la típica frase de "aquest jovent d'avui en dia..." i avui se segueix referint a aquest col.lectiu, en major o menor mesura, amb la mateixa deferència que ho feien quan nosaltres ho erem. Que ens diferència d'aquella etapa? no som els mateixos? Com hem comentat en molts blogs i en moltes ocasions, l'adolescent passa per un període més o menys traumàtic d'una etapa entre la infantesa i els adults.
Hi ha molts factors que intervenen en aquest individu. A part del canvi intrínsec que comporta, tant hormonal, com relacional, com de canvis de rols. L'entorn és una part molt important en aquest procés. Com més estricte i més distant sigui la societat (siguin pares, mestres, altres,...) més problemes tindrà aquest individu per desenvolupar la seva personalitat i per tant més estrident serà el seu canvi. No estic dient que als adolescents se'ls permeti tot, no ho dic, pero si que s'ha de respectar la seva evolució. Aquell infant que sempre hem vist crèixer, de cop i volta ja no ens té una admiració incondicional sinó que comença a tenir pensaments propis i sembla que això ho interpretem com un atac. L'adolescent, entre el canvi de veu que està patint i els canvis hormonals i la seva poca habilitat psicomotora pels canvis que s'estàn donant, és massa agressiu a la nostra percepció. L'adolescent està "acollonit" (perdoneu-me l'expressió), l'adolescent està enfrontant-se a una crisis d'identitat molt forta, no té lloc en aquest món, no és petit, no és adult, qui és?? quin és el seu rol?? l'entorn espera altres coses d'ell. Ell està en ple canvi, i no sap gairebé qui és ni que vol. Probablement s'està enfrontant a la crisis existencial més gran de la seva existència. I l'hem d'ajudar. No se l'ha de permetre les faltes de respecte, pero se l'ha d'escoltar. Ell fa intents de ser adult i sovint es refugia al comportament d'un infant, de la mateixa manera que en ocasions el tractem com a adult i com a infant injustament en aquest procés, segurament sense adonar-nos. Hem de fer un esforç, per entendre'ls per animar-los a desenvolupar-se com a persones, i no apartar-los i tractar-los com algo que fa nosa. L'adolescent és el futur, i li hem de fer un espai al nostre món.
Tenint en compte l'"embergadura de la tragèdia", el context familiar influirà en major o menor mesura a la conducta de l'adolescent. Tot dependrà de molts factors, com poden ser les etapes d'evolució prèvies, en el qual l'adolescent ja té una visió subjectiva clara del que poden ajudar o no els seus progenitors, del grau de maduresa asolida de l'adolescent, en el sentit que sap quines son les seves necessitats i com acomplir-les, o com a mínim sap quines son les fonts d'informació del seu entorn més adients per al seu desenvolupament,... en aquesta etapa l'adolescent s'està formant-se com a persona, per això sovint fa tot el contrari del que els progenitors diuen. Considero que aquest fet, és només aparent, ja que encara que l'adolescent no faci un cas directe amb el que li diuen els pares (ja que té la necessitat de comprovar les coses per ell mateix) si que, a mesura que es van acomplint la majoria de les advertències del context familiar, poc a poc l'adolescent va éssent influït pel mateix.
Per altra banda, si el context famliar ha intentat influir de forma contraria a la naturalesa de l'adolescent, tard o d'hora emergirà la veritable essència de l'individu.
Considero que tota influència per molt bona intenció que tingui pot no ser del tot bona per l'individu que s'està desenvolupant, o aquesta influència pot entorpir el seu desenvolupament en major o menor mesura, ja que és molt impotant que l'individu es desenvolupi naturalment. Per altra banda la influència del context familiar és important, ja que és en el procés d'interrelació amb l'entorn i la socialització el que permet el desenvolupament mateix de l'individu.
Així que, la influència hi ha de ser, però amb compte de no tallar les ales. Ajudant a que l'adolescent trobi el seu camí dins la societat.
Bibliografía:
Hi ha molts factors que intervenen en aquest individu. A part del canvi intrínsec que comporta, tant hormonal, com relacional, com de canvis de rols. L'entorn és una part molt important en aquest procés. Com més estricte i més distant sigui la societat (siguin pares, mestres, altres,...) més problemes tindrà aquest individu per desenvolupar la seva personalitat i per tant més estrident serà el seu canvi. No estic dient que als adolescents se'ls permeti tot, no ho dic, pero si que s'ha de respectar la seva evolució. Aquell infant que sempre hem vist crèixer, de cop i volta ja no ens té una admiració incondicional sinó que comença a tenir pensaments propis i sembla que això ho interpretem com un atac. L'adolescent, entre el canvi de veu que està patint i els canvis hormonals i la seva poca habilitat psicomotora pels canvis que s'estàn donant, és massa agressiu a la nostra percepció. L'adolescent està "acollonit" (perdoneu-me l'expressió), l'adolescent està enfrontant-se a una crisis d'identitat molt forta, no té lloc en aquest món, no és petit, no és adult, qui és?? quin és el seu rol?? l'entorn espera altres coses d'ell. Ell està en ple canvi, i no sap gairebé qui és ni que vol. Probablement s'està enfrontant a la crisis existencial més gran de la seva existència. I l'hem d'ajudar. No se l'ha de permetre les faltes de respecte, pero se l'ha d'escoltar. Ell fa intents de ser adult i sovint es refugia al comportament d'un infant, de la mateixa manera que en ocasions el tractem com a adult i com a infant injustament en aquest procés, segurament sense adonar-nos. Hem de fer un esforç, per entendre'ls per animar-los a desenvolupar-se com a persones, i no apartar-los i tractar-los com algo que fa nosa. L'adolescent és el futur, i li hem de fer un espai al nostre món.
Tenint en compte l'"embergadura de la tragèdia", el context familiar influirà en major o menor mesura a la conducta de l'adolescent. Tot dependrà de molts factors, com poden ser les etapes d'evolució prèvies, en el qual l'adolescent ja té una visió subjectiva clara del que poden ajudar o no els seus progenitors, del grau de maduresa asolida de l'adolescent, en el sentit que sap quines son les seves necessitats i com acomplir-les, o com a mínim sap quines son les fonts d'informació del seu entorn més adients per al seu desenvolupament,... en aquesta etapa l'adolescent s'està formant-se com a persona, per això sovint fa tot el contrari del que els progenitors diuen. Considero que aquest fet, és només aparent, ja que encara que l'adolescent no faci un cas directe amb el que li diuen els pares (ja que té la necessitat de comprovar les coses per ell mateix) si que, a mesura que es van acomplint la majoria de les advertències del context familiar, poc a poc l'adolescent va éssent influït pel mateix.
Per altra banda, si el context famliar ha intentat influir de forma contraria a la naturalesa de l'adolescent, tard o d'hora emergirà la veritable essència de l'individu.
Considero que tota influència per molt bona intenció que tingui pot no ser del tot bona per l'individu que s'està desenvolupant, o aquesta influència pot entorpir el seu desenvolupament en major o menor mesura, ja que és molt impotant que l'individu es desenvolupi naturalment. Per altra banda la influència del context familiar és important, ja que és en el procés d'interrelació amb l'entorn i la socialització el que permet el desenvolupament mateix de l'individu.
Així que, la influència hi ha de ser, però amb compte de no tallar les ales. Ajudant a que l'adolescent trobi el seu camí dins la societat.
Bibliografía:
"Desarrollo psicológico y educación 1. Psicología evolutiva" Compilación de Jesús Palacios, Álvaro Marchesi y César Coll (p.441)
Webgrafía:
"Adolescencia y famílias"
"Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada"
"Línea 900-El juzgado de Emilio"
Redes 49: Educar para fabricar ciudadanos
Redes 50: Meditación y aprendizaje
Altres:
Elsa Punset, autora del libro "Inocencia radical", es entrevistada por Antonio San José, en el programa "Cara a Cara" de CNN+.
Les teves reflexions són molt interessants, en particular aquesta idea que l'adolescent no aten les recomanacions de la família xq vol comprovar les coses per ell/a mateix/a i com a mesura que va experimentant i confrontant els seus resultats amb el que deia la família, aquesta negativitat va desapareixent.
ResponderEliminarDisculpa el retard en els comentaris.