En un primer moment quan et proposes definir l'adolescència se't venen moltes coses al cap, i l'única forma de poder definir-la, a no ser que en siguis un expert, és recordant com va ser la teva i/o com va ser o és la de les persones més properes. També s'ha de tenir en compte, que definir l'adolescència en cinc minuts es una mica complèx, ja que l'adolescència en sí ho és.El que se'm va passar pel cap en aquests primers minuts de reflexió va ser la definició més o menys encertada de l'adolescència, i és la següent: "és el procés de transformació d'infant a adult que realitza un individu, en el qual es desenvolupen: la personalitat, la sexualitat, la maduresa,.. i on es formulen les projeccions de futur".
Bé, és cert, que aquesta definició és més propera a una societat determinada i a un entorn concret, i per tant podriem dir que l'adolescència pot variar lleugerament o completament segons la cultura, educació, entorn i moment de la història en que es trobi l'individu que passa per aquest procés.
A la nostra societat, l'individu, en aquest punt de la seva vida, comença a descobrir-se a si mateix i les idees i normes abans inqüestionables comencen a tremolar. La seva visió del món canvia constantment i l'adolescent comença a fer-se valdre qüestionant tot el que se li posa al seu davant, i revelant-se en contra de normes imposades que resultin incomprensibles al seu enteniment. La seva sexualitat es desenvolupa i el seu cos es transforma d'una manera força accelerada.
Llàstima que sembla que només quan ets adolescent pots qüestionar-ho tot, i revelant-te en contra de normes imposades... potser si els “adults” també ho fessim el mon seria un lloc millor.
ResponderEliminarSi, és tant cert com trist.
ResponderEliminarL'adol.lescent té una fortalesa de ferro quan s'enfrenta a aquest gran punt d'inflexió, també compta amb el suport del seu grup d'iguals i tots plegats lluiten pel que consideren just, seguint la seva escala de valors, revel.lant-se i qüestionan-t'ho tot.
Per desgràcia molts d'aquest ideals van perdent força davant de l'impresionant desgast que suposa revel.lar-se contra les normes imposades i la sol.litud d'aquesta lluita en el moment que un s'adentra al món dels adults, on aquests valors resten adormits, com si no hi fossin.
Quan l'adol.lescent ha arribat a adult, es quan potser s'adona que no pot canviar el món, es diu que ha madurat.
Em reconfortaria pensar que tot adult, seguint l'essència dels valors de quan era adol.lescent i acceptant les seves limitacions actués canviant el seu món més proper, fent-lo cada dia millor.
Tal com dius, la definició o el concepte d'adolescent canvia tant en funció del lloc on et trobes com en funció del moment temporal en que es viu. Quan ens plantegem definir o parlar de l'adolescencia, pensem en algú proper o en la nostra pròpia experiència, però posats a imaginar, canviaria molt la vostra definició d'adolescent si penséssim en un noi de 14 anys d'una tribu africana totalment incomunicada de la civilització??? Es obvi que sí, però, la matèria prima és la mateixa, els canvis físics són més o menys iguals i els canvis hormonals gairebé els mateixos. Aquesta comparació ens demostra la gran importància de la societat en el desenvolupament i en els comportaments que té l'adolescent. Potser hauríem de canviar allò de "aquests adolescents cada dia són més inaguantables" i hauríem de pensar que potser "som nosaltres els que els fem inaguantables".
ResponderEliminarQuè opineu?
Tal com diu " masterita " si que crec que potser la societat amb que vivim ara pot potenciar a que els adolescents siguin o bé els veiem cada cop mes inaguantables. Ara vivim en un món de consumisme,exigència, d'inconformisme, de fixar-se més en els demés que en un mateix....tot un conjunt de vivències que potser ajuden a que les etapes vitals es visquin d'una manera més intensa i amb més complexitat.
ResponderEliminarPenso que teniu raó quan parleu que un quan és adolescent és revel.la i lluita per allò que creu i que al pas del temps es cansa. No creieu que aquests desgast i falta de lluita no bè perque arriba a l'edat adulta, sino perque en el nostre pais o societat costa molt trobar solucions i totes son a llarg termini??
ResponderEliminarResponent la pregunta que planteges "tornar a estudiar", crec que l'adolescent es cansa no perquè en la nostra societat els canvis siguin a llarg termini o perquè costa trobar molt solucions, sinó perquè els objectius que es fixa l'adolescent són molt canviants, estan molt marcats per les influències, els canvis a nivell social, personal, educatiu, familiar, d'amistats...Tal i com es defineixi aquesta etapa, la inseguretat, els canvis emocionals, la continua cursa per trobar-se a un mateix, entenc que són factors que influeixen en que els objectius pels quals lluita l'adolescent en un principi varin i per aquest motiu, deixin de "lluitar" per aconseguir-los.
ResponderEliminarSobre la reflexió del perquè es cansen de lluitar... crec que una part vé del fet d'arribar a l'edat adulta, això ja passava fa uns quants anys quan nosaltres érem adolescents... però actualment crec que és més acusat pel fet que no han après a ser constants en les coses que fan, han tingut molts estímuls i han anat "consumint" cada cop més coses (tot canvia sense parar: tecnología, ídols juvenils, moda, economia, etc). Al mateix temps no s'ha valorat massa l'esforç. Tot plegat no els ajuda gaire a tenir i lluitar per ideals.
ResponderEliminarUn afegitó. La rebel·lia, la lluita per uns ideals, etc. s'ha d'entendre com una moneda de dues cares, d'una banda respon a una anàlisi de la societat, a una major preocupació pel seu entorn i es qüestiona alguns aspectes del seu funcionament; d'altra banda, però, en les seves anàlisis sovint predomina un punt de vista molt individualista que en psicologia en diem "egocentrisme". Li costa posar-se en el lloc dels altres, dels pares, dels educadors, etc.
ResponderEliminarEl món és tal i com ell el veu. Els que ho veuen d'una altra manera és que estan equivocats, no m'entenen, ....
Quina contradicció, oi?
Emma, ja veus com ens agrada debatre!